Jaume I, el 9 d'octubre, Xirivella i (el) Ramon Muntaner

Hui no celebrem la diada dels valencians perquè un o altre dia havia de ser, sinó per alguna cosa molt més important i reveladora: hui commemorem la conquesta de la ciutat de València pel rei Jaume I l'any 1238 i la consegüent fundació del Regne de València, això és, el naixement del poble valencià amb una identitat (llengua, cultura, institucions...) que, de moment, encara conservem.
D'aquest fet fan memòria dos grans textos, ara literaris, que estudiarem en la pròxima unitat, dues cròniques historiogràfiques: la crònica de Jaume I i la de Ramon Muntaner -que, com ja sabeu, és a aquest home a qui el nom del nostre institut fa memòria i, en cert sentit, ret homenatge.
De la crònica del conqueridor, també anomenada Llibre dels fets, és molt famós el passatge següent:

E quan venc altre dia a hora de vespres enviam a dir al rei e a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los cristians que nostra era València, e que nengun mal no els faessen que metessen nostra senyera en la torre que ara és del Temple. E ells dixeren que els plaïa. E nós fom entre la rambla e el reial de la torre. E quan vim nostra senyera sus en la torre descavalcam del cavall, e endreçam-nos vers orient, e ploram dels nostres ulls, e besam la terra per la gran mercè que Déu nos havia feita.

També sobre la conquesta de la ciutat i la fundació del nou país parla Muntaner en la crònica que va escriure de Xirivella estant -sí retirat, ja de vell, a una alqueria seua que es trobava en l'actual poble de Xirivella (si en aquest enllaç escriviu el nom de la vostra població, sabreu d'on ve i que significa aquest topònim):

E no creats que ell [Jaume I] anàs molt sejornant per la terra, ans tantost se n'anà a Tortosa a la frontera, e començà la guerra ab lo rei sarraí de València e ab tots los sarraïns del món, així per mar com per terra, e sofirent pluges, vents, trons, fams, freds, calors, anant conquistant viles, castells, burgs e llocs demuntanyes e de plans, tolent als dits sarraïns. E durà tant aquest afany, que despús fo partit de Mallorca estró que fo al setge davant la ciutat de València e l'hac presa, foren deu anys passats sens pus e sens menys.



E aprés que la dita ciutat de València hac presa, qui es pres lo vespre de Sent Miquel de l'any mil dos-cents trenta-vuit, e poblada de les sues gents pròpies, anà conquistant e prenent tot ço que del dit regne era, de València anant envers lo regne de Múrcia. Així, que ell pres Algecira qui és de les pus forts viles del món, e bona vila e honrada; e puis pres lo castell de Xàtiva e la vila. Lo castell de Xàtiva és lo pus reial castell que null hom haja, ço és, nengun rei; e la vila, bona e gran e de gran valor e forts e ben murada. E aprés pres lo castell de Cossentaina, e la vila d'Alcoi, e Albaida, Penàguila e molts altres llocs qui serien llong d'escriure. E així mateix ab molts barons sarraïns que havia en lo dit regne, ell feu treves per ço que els llocs que havia pogués poblar; e tots aquells emperó ab qui ell féu les dites treves li responien de cosa sabuda l'any.



E encara pres lo castell de Cullera, qui és riba mar, e la vila e el castell de Corbera, la vall d'Alfàndec ab tres castells que hi havia. E aprés pres Bairen qui és bon castell e forts; puis Palma, Vilallonga, Rebollet, Gallinera e la vall de la Guar, vall d'Aixelló, vall de Xèbea, Alcalà, Segària, Dénia, Locaibe, Pop, Tàrbena, Garix, Bèrdia, Calp, Altea, Polop, Godalest, Confrides e el castell d'Orxeta, Finestrat, Relleu e molts altres castells e viles que són d'aquella part. Encara pres Serra, Alocau, Torres Torres, Castellnou, la ciutat de Segorb e el castell e la vila de Xèrica, Castalla, Tibi, Ibi, Seixona e d'altres llocs molts qui són en aquelles parts. E pres Quart, Manitzes, Paterna, Riba-roja, Vilamarxant, Xest, Benaguatzir, Llíria, Xiva, Bunyol, Macastre, Madrona, Xulell, Vall d'Aiora, qui són set castells en una vall ; e Navarrés e Llombai, Énguena e totes Terres Albes, qui són més de deu castells; e molts d'altres llocs los quals jo no vull escriure per ço com ja davant vos he dit que en lo llibre qui és fet de la conquesta ho trobarets. Mas emperó, abans que la ciutat de València hagués conquesta, havia ja conquests molts bons llocs, viles e castells, així com davant vos he dit. Mas emperó nomenra-vos n'he molts llocs que són reials llocs, qui cascun tanyeria ésser ciutat. Primerament conqués, ixent de Tortosa envers la Marina, Amposta, qui en aquell temps era reial lloc, e el castell d'Ulldecona, Peníscola, Orpesa, Castelló e Borriana, Almassora, Xilxes, Almenara, Vall de Segon, Murvedre e el Puig. E així mateix conqués envers la terra ferma, Vall de Roures, Morella, Sent Mateu, Cervera, Valltrigueira, la Jana, la Salsadella, les Coves, Cabanes e Beel-lloc, Vilafamés, e el castell de Montornès, Borriol, Nules, e el castell d'Uixó, e la vall, Altura e tot riu de Millars, qui són bé trenta castells, forts a meravella; e el castell e la vila d'Onda, que hi ha aitantes torres com dies ha en l'any; e així mateix n'ha a Dénia, de qui davant vos he parlat; e molts altres castells que e'l llibre de la conquesta trobarets.



E com açò hac conquest e ordonat, volc anar visitar lo regne d'Aragon, e Catalunya, e el comdat de Rosselló e de Cerdanya e de Confleent, que son cosí germà, lo comte en Nuno Sanç li lleixà, qui ab ell era passat a Mallorca. E així mateix anà visitar Montpestller, de què ell havia gran desis a visitat. E en cascun dels llocs on ell anava faïen-li grans professons, e lloaven molt nostre senyor ver Déus , qui el los havia salvat, e faïen balls e jocs e solaços de diverses maneres, que cascuns s'esforçaven que li poguessen fer honor e plaer. E ell, així mateix, a tuit faïa dons e gràcies tantes que encara ne són tots benanants aquells qui eixits ne romasses són aprés ell.