Quien a buen árbol se arrima...

Alegries vertaderes per a una època falsa!


Llegiu, llegiu, que el món s'acaba!

Mor una vida es trenca un amor

Això és un baladre.

Baladre, lladre de camí, baladre precipitat,
de lluminosa flor,
ah lliri fals de contingut verí.

V. Andrés Estellés

I això és un barranc:

Aquests són dos símbols importantíssims en la novel·la, però què representen? Deixeu-vos ajudar pels versos i per la vostra interpretació de la història de Sergi i Maria.

Pallassades

Com ja sabeu, aquests dies a Xirivella se celebra la catorzena Mostra Internacional de Pallassos. Aprofiteu aquesta sort que teniu de rebre tanta alegria a casa vostra i no deixeu d'anar-hi. Fóra una magnífica ocasió per tal de convidar els pares a riure una mica... Si us decidiu, permeteu-me que us recomane Yllana, una divertidíssima companyia i, per descomptat, aquests d'ací baix, els veterans Vol Ras:



A més, aprofitant l'avinentesa, a les biblioteques públiques trobareu una gran selecció de llibres relacionats amb el món del circ i dels pallassos.

De categoria!

A continuació teniu una presentació amb allò que hem explicat a classe -i alguna cosa més- sobre la classificació de les paraules en categories, que podeu consultar tantes vegades com necessiteu.

I ara, perquè practiqueu una mica, llegiu el següent text i classifiqueu-ne totes paraules per categories sintàctiques:

Cada vespre el jove pescador eixia a la mar per llançar les seues xàrcies. Quan el vent bufava de terra no enxampava res, o molt poc en el millor dels casos, perquè era un vent tallant d'ales negres, i abruptes ones s'aixecaven al seu encontre. Però quan bufava cap a la platja, els peixos sorgien de les profunditats i nadaven endins les malles de les xàrcies, i ell els duia al mercat i els venia.

Cada vespre eixia a la mar, i un dia la xàrcia era tan pesada que gairebé no pogué arrossegar-la endins la barca.

L'ànima del pescador, d'Òscar Wilde

Com sempre, m'ho podeu lliurar a classe o mitjançant el correu electrònic.

Lectures, 1

Després de la xarrada de la darrera tutoria, no puc estar-me'n. Així que, per als lectors -i per als que encara no ho som- de Laura Gallego, en particular; i per als lectors -i, encara!, no lectors- en general, us deixe aquest enllaç perquè tafanegeu i aneu fent boca.

Jaume I, el 9 d'octubre, Xirivella i (el) Ramon Muntaner

Hui no celebrem la diada dels valencians perquè un o altre dia havia de ser, sinó per alguna cosa molt més important i reveladora: hui commemorem la conquesta de la ciutat de València pel rei Jaume I l'any 1238 i la consegüent fundació del Regne de València, això és, el naixement del poble valencià amb una identitat (llengua, cultura, institucions...) que, de moment, encara conservem.
D'aquest fet fan memòria dos grans textos, ara literaris, que estudiarem en la pròxima unitat, dues cròniques historiogràfiques: la crònica de Jaume I i la de Ramon Muntaner -que, com ja sabeu, és a aquest home a qui el nom del nostre institut fa memòria i, en cert sentit, ret homenatge.
De la crònica del conqueridor, també anomenada Llibre dels fets, és molt famós el passatge següent:

E quan venc altre dia a hora de vespres enviam a dir al rei e a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los cristians que nostra era València, e que nengun mal no els faessen que metessen nostra senyera en la torre que ara és del Temple. E ells dixeren que els plaïa. E nós fom entre la rambla e el reial de la torre. E quan vim nostra senyera sus en la torre descavalcam del cavall, e endreçam-nos vers orient, e ploram dels nostres ulls, e besam la terra per la gran mercè que Déu nos havia feita.

També sobre la conquesta de la ciutat i la fundació del nou país parla Muntaner en la crònica que va escriure de Xirivella estant -sí retirat, ja de vell, a una alqueria seua que es trobava en l'actual poble de Xirivella (si en aquest enllaç escriviu el nom de la vostra població, sabreu d'on ve i que significa aquest topònim):

E no creats que ell [Jaume I] anàs molt sejornant per la terra, ans tantost se n'anà a Tortosa a la frontera, e començà la guerra ab lo rei sarraí de València e ab tots los sarraïns del món, així per mar com per terra, e sofirent pluges, vents, trons, fams, freds, calors, anant conquistant viles, castells, burgs e llocs demuntanyes e de plans, tolent als dits sarraïns. E durà tant aquest afany, que despús fo partit de Mallorca estró que fo al setge davant la ciutat de València e l'hac presa, foren deu anys passats sens pus e sens menys.



E aprés que la dita ciutat de València hac presa, qui es pres lo vespre de Sent Miquel de l'any mil dos-cents trenta-vuit, e poblada de les sues gents pròpies, anà conquistant e prenent tot ço que del dit regne era, de València anant envers lo regne de Múrcia. Així, que ell pres Algecira qui és de les pus forts viles del món, e bona vila e honrada; e puis pres lo castell de Xàtiva e la vila. Lo castell de Xàtiva és lo pus reial castell que null hom haja, ço és, nengun rei; e la vila, bona e gran e de gran valor e forts e ben murada. E aprés pres lo castell de Cossentaina, e la vila d'Alcoi, e Albaida, Penàguila e molts altres llocs qui serien llong d'escriure. E així mateix ab molts barons sarraïns que havia en lo dit regne, ell feu treves per ço que els llocs que havia pogués poblar; e tots aquells emperó ab qui ell féu les dites treves li responien de cosa sabuda l'any.



E encara pres lo castell de Cullera, qui és riba mar, e la vila e el castell de Corbera, la vall d'Alfàndec ab tres castells que hi havia. E aprés pres Bairen qui és bon castell e forts; puis Palma, Vilallonga, Rebollet, Gallinera e la vall de la Guar, vall d'Aixelló, vall de Xèbea, Alcalà, Segària, Dénia, Locaibe, Pop, Tàrbena, Garix, Bèrdia, Calp, Altea, Polop, Godalest, Confrides e el castell d'Orxeta, Finestrat, Relleu e molts altres castells e viles que són d'aquella part. Encara pres Serra, Alocau, Torres Torres, Castellnou, la ciutat de Segorb e el castell e la vila de Xèrica, Castalla, Tibi, Ibi, Seixona e d'altres llocs molts qui són en aquelles parts. E pres Quart, Manitzes, Paterna, Riba-roja, Vilamarxant, Xest, Benaguatzir, Llíria, Xiva, Bunyol, Macastre, Madrona, Xulell, Vall d'Aiora, qui són set castells en una vall ; e Navarrés e Llombai, Énguena e totes Terres Albes, qui són més de deu castells; e molts d'altres llocs los quals jo no vull escriure per ço com ja davant vos he dit que en lo llibre qui és fet de la conquesta ho trobarets. Mas emperó, abans que la ciutat de València hagués conquesta, havia ja conquests molts bons llocs, viles e castells, així com davant vos he dit. Mas emperó nomenra-vos n'he molts llocs que són reials llocs, qui cascun tanyeria ésser ciutat. Primerament conqués, ixent de Tortosa envers la Marina, Amposta, qui en aquell temps era reial lloc, e el castell d'Ulldecona, Peníscola, Orpesa, Castelló e Borriana, Almassora, Xilxes, Almenara, Vall de Segon, Murvedre e el Puig. E així mateix conqués envers la terra ferma, Vall de Roures, Morella, Sent Mateu, Cervera, Valltrigueira, la Jana, la Salsadella, les Coves, Cabanes e Beel-lloc, Vilafamés, e el castell de Montornès, Borriol, Nules, e el castell d'Uixó, e la vall, Altura e tot riu de Millars, qui són bé trenta castells, forts a meravella; e el castell e la vila d'Onda, que hi ha aitantes torres com dies ha en l'any; e així mateix n'ha a Dénia, de qui davant vos he parlat; e molts altres castells que e'l llibre de la conquesta trobarets.



E com açò hac conquest e ordonat, volc anar visitar lo regne d'Aragon, e Catalunya, e el comdat de Rosselló e de Cerdanya e de Confleent, que son cosí germà, lo comte en Nuno Sanç li lleixà, qui ab ell era passat a Mallorca. E així mateix anà visitar Montpestller, de què ell havia gran desis a visitat. E en cascun dels llocs on ell anava faïen-li grans professons, e lloaven molt nostre senyor ver Déus , qui el los havia salvat, e faïen balls e jocs e solaços de diverses maneres, que cascuns s'esforçaven que li poguessen fer honor e plaer. E ell, així mateix, a tuit faïa dons e gràcies tantes que encara ne són tots benanants aquells qui eixits ne romasses són aprés ell.

Topònims i gentilicis valencians

Només amb un clic sobre aquest mapa d'Abraham Ortelius del 1584 trobaràs el gentilici de tots els pobles valencians. Localitza-hi el gentilici de 15 poblacions de la teua comarca o de comarques limítrofes. Exemple:

• Xirivella (l'Horta): xiriveller, xirivellera.

Apostrofació i préstecs no adaptats

Hem estudiat l'ortografia de l'apòstrof. Per tant, ara sabem que no apostrofem davant de préstecs o paraules provinents d'altres llengües no adaptats (la indústria de Hollywood o el Hamlet de Shakespeare) i sí que ho fem en els casos en què la paraula d'origen estranger ha estat adaptada.
La qüestió, doncs, és saber si ho ha estat o no. Ja vam dir que allò que hem de fer és consultar-ho.
Primer de tot, al diccionari:

L'hoquei patins és un esport minoritari.

L'esmòquing et parava molt bé!

Però com que els diccionaris van sempre per darrere de l'ús que les persones fem de la llengua, també tenim altres opcions: la premsa escrita o el centre de terminologia.

Per cert, a propòsit de la premsa escrita i d'anar per davant del diccionari, mireu.

Lliges?

Després de valorar les dades de l'enquesta sobre els vostres hàbits culturals que vam fer en la primera sessió de tutoria he de dir-vos que estic totalment d'acord amb tots vosaltres quan afirmeu que la lectura és beneficiosa. Ara bé, allò que em crida moltíssim l'atenció és que els únics beneficis que en destaqueu són fets com l'augment del vocabulari o la comprensió lectora.

És cert, llegir millora aquestes destreses. Jo, en canvi, crec que el més important de la lectura és tot el que fa per nosaltres; com ens canvia. Mireu, a continuació us deixe diversos testimonis de joves francesos referits a la seua relació amb els llibres, recollits per una prestigiosa antropòloga, que expliquen ben clarament el que jo voldria dir:

El que habla en primer lugar es un muchacho de dieciséis años; se llama Fethi, y dice: "La biblioteca es una caja de ideas, una caja de sorpresas. Cuando yo era pequeño, cada vez que iba y luego salía, tenía la sensación de haber descubierto algo, me sentía más grande. Mediante la lectura uno se desarrolla, tiene un modo de vida diferente al de los demás, se vuelve diferente. La biblioteca es como el agua". Algo parecido sucede en el caso de Afida, quien tiene la misma edad: "Es como si los libros me hubieran hecho crecer. La biblioteca es mi segundo hogar, donde me encuentro en mí misma..." (...) Finalizo con Matoub, estudiante de letras de veinticuatro años: "Leo no para evadirme, porque no es posible evadirse. Voy a hacer una frase de escritor: leo para aprender mi libertad"

Quines sensacions, no?

La notícia

Fes una ullada a aquestes pàgines de mitjans de comunicació:

• Ràdio Televisió Valenciana
• Vilaweb

Tria una notícia de les que hi trobaràs.
A continuació, has d'analitzar-la tot seguint el següent esquema:

• En quina mesura s'ajusta al concepte de notícia?
• Com està estructurada? És a dir, localitza les parts de la notícia que hem estudiat a classe (pots copiar-les si es tracta d'una frase breu o assenyalar les línies que ocupa, per exemple: dins del cos, trobem la resposta al PER QUE? en el segon paràgraf, entre les línies 8 i 11, quan diu...)
• Fixa't en el registre o nivell de llengua. A quin dels que hem treballat s'ajusta? Justifica amb exemples la teua resposta.

El resultat d'aquest exercici ha de ser un text que tu redactes en el qual dónes resposta raonada i justificada als punts anteriors, i recorda:

• Copia la notícia o l'enllaç a aquesta en el full on hages fet l'activitat perquè jo sàpiga sobre quina notícia has treballat.
  
• L'activitat pot ser enviada al correu electrònic que trobareu a l'inici de la barra lateral d'aquest blog o la podeu entregar a classe abans del dimecres 26 de setembre.
  

Què és això?

Això és un blog.
Aquest blog es crea com a recurs formatiu i de suport acadèmic per a tot el meu alumnat.
Es tracta d'una eina que desenvoluparà, si més no a l'inici, les funcions de:

• Tauler informatiu: hi trobareu informació acadèmica i relacionada amb el funcionament i les activitas del centre o dels vostres grups; dates de lliurament de treballs, d'exàmens, de presentació de llibretes, etc.
• Tauler d'anuncis: s'hi penjarà tota mena d'informació relacionada amb activitas culturals, formatives o d'esbarjo de Xirivella i els voltants de què en tinguem notícia.
• Pissarra: el blog contindrà activitats complementàries a les de l'aula.
• Plataforma d'opinió: s'hi tractaran qüestions relacionades amb la vida i la convivència del centre, o temes vinculats amb el treball i la reflexió de l'aula.
• Inventari de recursos lingüístics, literaris i d'alguna altra mena que us ajudaran en la vostra tasca diària.

Aquest és un blog obert als vostres comentaris.
D'altra banda, a la barra lateral trobareu la meua adreça de correu electrònic, podeu fer-la servir si teniu qualsevol dubte o consulta.