A l'estiu, tota cuca... llig!

No tanquem (per vacances), que continuem.

A vegades ignorem que allò que ens sembla tan fantàstic, tan original i tan modern no ho és tant o, millor dit, ho és de fa molt i molt de temps i, a més a més, ignorem -i amb això ens tanquem una porta al plaer de dimensions gegantines- que ha fet el salt de les pàgines de la gran literatura a les nostres menudetes pantalles.
Si no ho creieu, mireu:

O bé, escolteu:


Aquests text(Ohhhhhhhhhhhh!)s són de Julio Cortázar ( a l'anunci de Seat, fins i tot, la veu és de Julio Cortázar!), qui, com haureu vist, va escriure unes coses genials...

Tanmateix, això no és tot. Qui no recorda Alícia al país de les meravelles de Lewis Caroll?

L'Alícia es va adonar, amb una certa sorpresa, que les pedretes es convertien en pastissets quan queien a terra, i va tenir una brillant idea. "Si menjo un d'aquests pastissets" va pensar "segur que tornaré a canviar de mida."

Doncs...



I finalment, el d'ara:



D'un llibre de Jack Kerouac.

Bé, ara que ja no deveu desconfiar tant de la literatura (sí que ho heu de fer, però, de la publicitat!), uns suggeriments per a les vacances. Compte! que van de tot cor; magnífics companys meus de viatge d'estius passats:

• L'Odissea, d'Homer (Ja sabeu, Odisseu, més conegut com a Ulisses, i el viatge que encara dura)
  
• Historias de cronopios y famas, de Julio Cortázar (sí, el del Seat Leon)
• La meva família i altres animals, de Gerald Durrell (tot l'estiu i la vida tota per davant).
• Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders (doncs això: cròniques... de la veritat oculta)
• El vigilant en el camp de Sègol, de J. D. Salinger (Comença així: Si de debó voleu que us en parli, segurament la primera cosa que voldreu saber serà on vaig néixer, i com va ser la meva fastigosa infantesa, i que feien els meus pares abans de tenir-me, i tota aquesta porqueria estil David Copperfield...)
• Aloma, de Mercè Rodoreda (L'amor em fa fàstic!)
• La pell freda, d'Albert Sánchez Pinyol (Avui els monstres s'han passat la nit sencera xisclant des de la foscor però sense atacar-nos, molt curiós. Intento parlar amb en Batís sobre la nostra vida anterior a Europa, sense èxit.)

I gairebé tots, a la nostra biblioteca

De moment, prou. Ara, suggeriu vosaltres.